Quand lucham a un nivèl local contra tal o
tal problèma, denonciam a l’encòp un disfonccionament a l’escala planetària.
Passam del local al global.
1-
Exemples
A- Quand
denonciam lo degazatge dels batèls dins la mar pròche nòstras còstas,
se batèm a l’encòp a l’escala mondiala en denónciar la meteissa causa
en Malasia en aparar las comunautas de pescaires d’aquel país de Sud
contra los regets dins la mar de rebuts quimics que las firmas potentas
ne fan una mar corrompuda.
Remarcam amai que las
meteissas politicas son a l’òbra dins tota Asia de Sud e que son inspiradas
per la Banca Mondiala e per las potentas institucions financièras.
Lo liure-escambi afavoriza
la colonizacion de las grandas firmas multinacionalas qu’an una brava
libertat d’accion cap a d’Estats de Sud que son febrinèls e que son
negats pels paises rics de Nòrd.
Lo liure-escambi
es una guèrra contra l’umanitat.
Los problèmas locals
resultan de fach de politicas globalas e cal luchar a-n-aqueste nivèl.
B- Lo
grop de Cairns (17 paises exportators gròsses coma Austria, Canadà,
Brasil…) considèron que los A.O.C. son per afavorizar lo proteccionisme.
Mas en delà la question
de las denominacions, s’agís d’aparar la sola vertadièra proprietat
dels agricultors qu’es l’Origina. S’agís doncas de se batre per que
lo respèct de l’Origina siá pres en compte per las règlas del comèrci
mondial ; vòlon metre en question un modèl d’agricultura que
s’apeva sus lo ligam al terrador.
Aital, per que lo Rocafòrt
o lo Faugèras mas amai lo ris basmatí dels paisans indians passen
pas dins las crancas de la globalizacion cal afortir l’idèa d’una
reglamentacion qu’apara las produccions localas que depend d’un saupre-far
particular.
Aparam de fach los
terradors e los òmes que los fan viure, aparam l’interès dels consomators
cap als interesses dels mercands.
Cal que la diversitat
dels modèls agricòls e de las culturas siá aparada, coma totas las
diversitats per la Tèrra tota.
C- L’Acòrdi
General sul Comèrci dels Servicis (A.G.C.S.) s’inscriu dins un processús
de desintegracion dels servicis publics que l’una de las transposicions
regionalas pòt èstre, per exemple, la supression del trin de nuèch
Milhau-Paris.
L’A.G.C.S. se fonda
sus un procediment de destruccion del mitan rural al nom de critèris
de rendabilitat.
2- Una crida
mondiala
Que
siá de Cancún o Cancon, Montpelhièr, Nimes, Besièrs, Rètnas, Lion,
eça… podèm denónciar coma de pertot dins lo mond la dominacion de
las multinacionalas e exigir que lo drech de las personas predomine
sul profièch de las entrepresas.
Cada vila o vilatge
d’aquí que se tròbe pòt s’adreiçar al Pòble de la Tèrra perque nòstras
preocupacions localas an las meteissas sorgas que las preocupacions
mondialas.
Se devèm, en tant qu’occitans,
d’èstre presents sus l’escèna mondiala, non solament per la nòstra
experiénçia mas amai per la fòrça e l’especificitat de çò que sèm,
de çò que pensam e de çò que fasèm.
3- Qualques
reivindicacions
Exemples de çò
que seriá plan d’obténer :
-
un moratòri sus las negociacions de l’AGCS
tan qu’i a pas una evaluacion de las règlas e de las practicas de
l’OMC (desempuèi sa creacion), amb la plena participacion dels movements
ciutadans e dels politics.
-
La subordinacion de l’OMC a las cartas internacionalas
(Declaracion Universala dels Dreches de l’Òme, convencion internacionala
repòrt a las questions socialas, sanitàrias, environomentalas, culturalas).
-
Lo retirament del domeni de competéncia de
l’AGCS de sectors màgers que son l’aiga, la santat, l’educacion, la
cultura, l’audiovisual, los servicis de comunicacion, los transpòrts,
l’energia, l’albergament.
-
…
